Clica per navegar per l’exposicióTenim una segona ocasió per a comprovar una altra “defensa de la frontera”. Aquesta vegada és la frontera Sèrbia a l’exposició virtual EL INFVIERNO SERBIO del fotoperiodista José Antonio Sempere: un altre testimoni feridor, ara en format virtual per a facilitar la difusió i, ens agradaria, la compartició.
Sobre l’Expo:
Aquesta vegada Sempere ens trasllada a Sèrbia, país fronterer amb quatre estats de la Unió Europea i quatre de les repúbliques que van pertànyer a l’ex-Iugoslàvia i reflexa de nou la imatge de milers de persones que es troben en situacions extremes tot buscant oportunitats d’una vida millor.
Sèrbia és la darrera frontera per a milers de persones que tracten d’arribar a la Unió Europea. Si bé Grècia continua sent el principal país de trànsit i estancament de refugiats i immigrants, Sèrbia li segueix els passos. Després de creuar la Mediterrània, Grècia i Macedònia i recórrer milers de quilòmetres, a vegades a peu i amb temperatures sota zero, des del 2010, aquests immigrants s’han anat instal·lant als boscos serbis. Es calcula que en l’actualitat hi ha unes 11.000 persones refugiades, moltes d’elles nens i nenes, que no reben cap més tipus d’ajuda que la que els proporcionen els voluntaris. Per tal d’arribar fins a aquestes zones boscoses han hagut d’arriscar les seves vides i posar-se en mans de traficants de persones. Ara malviuen tot esperant l’oportunitat de traspassar les temibles tanques que Hongria va instal·lar d’acord amb la Unió Europea. Uns murs de filferro que són testimonis de la violència que la policia fronterera exerceix contra aquells que intenten creuar.
Tot esperant fer el game (nom que usen per referir-se a l’intent de saltar la tanca), viuen amagats als boscos propers a la frontera hongaresa al nord i a la croata a l’oest. Únicament són voluntaris i ONGD els que faciliten aliments, suport logístic (roba, calçat, aigua potable, etc.) i caliu humà a aquestes persones refugiades, provinents en gran manera de l’Afganistan, el Pakistan, Bangladesh, el Nepal i Cuba. Dins dels campaments de Sij, Tabankout o Subotica, el voluntariat compleix activitats per als nens i nenes intentant donar-los-hi petites illes de normalitat en les seves complicades condicions de vida.
L’autor ens mostra a través de 23 fotografies de gairebé un metre quadrat en blanc i negre, com són les condicions de vida d’aquests refugiats a les fronteres sèrbies.
