Creiem que el sindicalisme que només actua en l’àmbit nacional no té futur. La globalització de l’economia ens aboca a tots els agents econòmics i socials a pensar i a actuar amb una visió estratègica, més enllà de les fronteres.
Els drets laborals que s’han aconseguit aquí no es podran mantenir si no ens involucrem en un moviment sindical internacional que esdevingui un contrapoder decisiu, lluitant de manera concertada contra les desigualtats creixents en el món. La consolidació d’aquest procés d’unitat sindical té avui com a màxima expressió la CSI (Confederació Sindical Internacional).
La unitat sindical requereix que els sindicats del Nord acompanyin el desenvolupament del sindicalisme del Sud. Si es fa bé, aquesta cooperació té un importantíssim valor afegit perquè els sindicats són organitzacions representatives i poden esdevenir agents de desenvolupament local. Millorant les condicions estrictament laborals i econòmiques, però també exigint als governs una distribució més justa dels recursos, serveis públics de qualitat, millor cobertura de la seguretat social, polítiques d’igualtat de gènere, reformes fiscals progressistes, polítiques mediambientals sostenibles.
No hem d’oblidar que el PIB d’un país pot créixer, però si no hi ha un sistema democràtic i una societat civil forta que vetllin per una redistribució justa dels recursos, la major part de la població no se’n beneficiarà. Sense democràcia i respecte als drets humans, laborals i sindicals no hi haurà un desenvolupament sostenible.
La cooperació sindical dóna suport a:
• La formació de quadres
• Cursos de formació ocupacional
• L’organització de treballadors assalariats i treballadors de l’economia informal
• La consolidació de plataformes sindicals regionals
Sempre respectant les realitats socials i culturals de tot arreu i vivint la cooperació més com un intercanvi d’experiències que no pas com una acció unilateral.