El passat 15 de febrer es va iniciar aquest projecte que incidirà en la defensa dels drets humans laborals a la ciutat de Tànger especialment a les zones franques de TangerMed, Mellusa, Boukhalef i als polígons industrials Mghougha, Majd i Gzannaya.
«Treball digne per avançar en la defensa dels drets de les persones treballadores a Tànger» és un dels projectes més grans que la nostra organització realitza en una sola ciutat i d’acord amb l’estratègia de l’Organització Internacional del Treball (OIT) de generar propostes al voltant de l’ODS 8, incideix en la defensa dels drets laborals i la llibertat sindical de les persones treballadores de la ciutat. No obstant això, aquest projecte fomenta la interseccionalitat amb altres ODS i enforteix el treball en pro de la defensa dels drets civils, polítics, econòmics, socials, mediambientals i culturals per impulsar la participació i l’empoderament de les persones treballadores per avançar en la democratització del país.
En el marc del projecte, realitzat amb la Central Democràtica del Treball (CDT), la formació dels treballadors i treballadores en drets humans laborals, anirà acompanyada de 120 accions a les portes dels polígons i zones franques per informar i denunciar les vulneracions de drets humans laborals. Precisament, amb l’objectiu de denunciar i internacionalitzar les falta de drets laborals, hi haurà dos intercanvis de delegats i delegades de Catalunya i Tànger que emetran un informe a la OIT.
També es farà èmfasi en els treballadors i treballadores migrants, amb un seminari adreçat tant a persones migrades al Marroc com a les que potencialment poden emigrar cap a Europa. Aquest mòdul, realitzat amb AMIC, servirà per explicar els drets i deures de les persones migrades i les situacions en què es poden trobar una vegada arribin a la societat d’acollida.
L’Agència Catalana de Cooperació al desenvolupament (ACCD) és l’entitat que finança aquest projecte que incorpora una perspectiva de gènere en totes les fases per tal de contribuir en la disminució les desigualtats existents que releguen a les dones, i especialment a les sindicalistes, a un segon pla.
